diumenge, 9 de setembre de 2012

11 de setembre de 2012: la Diada (manipulada)

Dimarts que ve, dia 11 de setembre, serà per mi un dia festiu qualsevol. Encara no sé què faré, però sí tinc clar el que no faré: anar a la manifestació a celebrar la Diada de Catalunya. No hi aniré perquè no és la meva Diada, ni la meva Catalunya.

Serà una Diada manipulada. I ben oportuna per a la dreta catalana i per a l’esquerra independentista, que ja té poc d’esquerra i molt d’independentista, sigui al preu que sigui. Dic manipulada i oportuna perquè, una vegada més, serà ben útil per desviar l’atenció i tapar el debat urgent que requereix el nostre país donades les mesures totalitàries que està prenent el Govern de l’Artur Mas i que estant portant al desmentellament de l’estat del benestar.


És un debat absolutament prioritari, però gràcies a les maniobres de distracció de CiU i a la vergonyosa manipulació dels mitjans de comunicació catalans, especialment de TV3 i Catalunya Ràdio, és un debat inexistent en el nostre país. Convé recordar que reduir l’estat del benestar dràsticament no estava en el programa de govern de la dreta i, en canvi, s’està fent d’una manera impune i sense que la ciutadania es manifesti com cal, ja que n’és la principal perjudicada.


D’altra banda, serà una manifestació que, enlloc de ser un fantàstic aparador per reivindicar una catalanitat exemplar, s’usarà amb el principal objectiu de reclamar la independència i de donar un missatge que ja cansa: culpar de totes les coses horribles que ens passen a Madrid o a Espanya. Més manipulació i una altra oportunitat perduda.


Tot això ve al cas del somni que he tingut aquesta nit. No us ho creureu, però he somiat que volíem fer de la Diada el marc perfecte per reivindicar la nostra llengua i la nostra cultura davant dels atacs dels qui no la respecten; per defensar una catalanitat plural en què tothom tingui dret a lluir la seva pròpia manera d’entendre-la; per exigir el dret a decidir el nostre futur sense interferències des de l’exterior ni manipulacions des de l’interior, de cap tipus.


I la manifestació era un èxit i ens impulsava a aconseguir les fites més desitjades que hom pot voler: una Catalunya de tots i no excloent; que utilitza les eines amb què compta l’Estat per redistribuir la riquesa entre classes i evitar que les diferències entre rics i pobres continuïn eixamplant-se; que la Sanitat i l’Educació siguin verdaderament públiques i gratuïtes, que s’augmentin els impostos als més poderosos com a mínim en la mitjana dels països de la UE i, finalment, que la televisió i la ràdio públiques siguin realment públiques i facin la seva funció: representar la pluralitat d’idees que existeix al nostre país.


En el somni, jo sortia al carrer perquè defensàvem totes aquestes qüestions. Així que dimarts, si vosaltres heu decidit anar a la manifestació, no compteu amb mi. Jo seré a casa, segurament somiant despert.